Pel·lícules favorites de la dècada dels anys 50

Continuem amb la secció Llistats de Pel·lícula intentant descobrir les meves pel·lícules favorites de les diferents dècades, aquest cop anem amb amb la dècada dels anys 50. 

El crepuscle dels déus, 1950. Dirigida per Billy Wilder amb William Holden i Gloria Swanson com a protagonistes. Nominada a 11 premis òscar tot i que només en va guanyar tres (millor ambientació artística i ambientació, millor banda sonora per pel·lícula no musical i millor guió adaptat). És una pel·lícula sobre el món del cine i sobre la indústria de Hollywood. 

La Ventafocs, 1950. Dirigida per Clyde Geronimi, Hamilton Luske i Wilfred Jackson. És una de les produccions de Walt Disney i està basada en el conte de Charles Perrault. Una de les primeres pel·lícules sobre contes de princeses i fades de la productora. Trobareu la ressenya d'aquesta pel·lícula en el següent enllaç. La Ventafocs, 1950. 

Cantant sota la pluja, 1952. Dirigida per Stanley Donen i per Gene Kelly. Protagonitzada pel propi Gene Kelly, DOnald O'Connor i per Debbie Reynolds. Tracta sobre el pas del cine mut al sonor i l'adaptació que van haver de passar els propis actors i directors a l'època. Fa referències clares al Cantant de Jazz, 1927. Podeu trobar la ressenya d'aquesta pel·lícula al següent enllaç. Cantant sota la pluja, 1952. 

Crim perfecte, 1954. Dirigida per Alfred Hitchcock i protagonitzada per Ray Milland, Grace Kelly i Robert Cummings. En aquesta història el protagonista vol assassinar a la seva dona per aconseguir els seus diners i fa cantatge a un antic conegut per a que faci l'encàrrec, tot el pla falla i és ella la que mata a l'assassí. L'any 1998 es va realitzar un remake dirigit per Andrew Davies i protagonitzat per Michael Douglas, Gwyneth Paltrow i Viggo Mortensen. 

La finestra indiscreta, 1954. Dirigida també per Alfred Hitchcock. Aquest cop protagonitzada per James Stewart i un altre cop per Grace Kelly. Aquesta pel·lícula és considerada el millor thriller del director. Està basada en el relat curt It had to be a murder escrit per Cornell Woolrich el 1942. 

Els deu manaments, 1956. Dirigida per Cecil B. DeMille. Explica la història bíblica de Moisés en el llibre de l'Èxode. Protagonitzada per Charlton Heston i Yul Brynner va obtenir 7 nominacions als premis Òscar i en va guanyar 2 (el de millors efectes especials i el de gran superproducció). 

Gegant, 1956. Dirigida per George Stevens. Adaptació de la novel·la de Edna Ferber. Protagonitzada per Elizabeth Taylor, Rock Hudson i James Dean. Va ser la darrera pel·lícula de James Dean que va morir poc abans de l'estrena del film. Va obtenir l'Òscar a millor director. La història retrata la transformació que va patir Texas amb el petroli i que va fer multimilionaris a ranxers. Podeu trobar la ressenya d'aquesta pel·lícula en el següent enllaç. Gegant, 1956. 

Guerra i Pau, 1956. Dirigida per King Vidor i protagonitzada per l'Audrey Hepburn, Henry Fonda i Mel Ferrer. És l'adaptació de la novel·la del mateix títol de Lev Tolstoi. Va guanyar el Globus d'Or a millor pel·lícula estrangera. Podeu trobar la ressenya d'aquesta pel·lícula al següent enllaç. Guerra i Pau, 1956. 

Dotze homes sense pietat, 1957. Dirigida per Sidney Lumet i que està basada en l'obra teatral de Reginald Rose. La pel·lícula tracte sobre el judici d'un homicidi en el qual 12 homes han de deliberar sobre el futur d'un noi, dictaminant si és culpable o innocent de la mort del seu pare. 

Ningú no és perfecte, 1959. Dirigida per Billy Wilder i protagonitzada per Marilyn Monroe, Tony Curtis i Jack Lemmon. La història gira entorn a dos músics que han de disfrassar-se de dona per a escapar de la màfia. Trobareu la ressenya d'aquesta pel·lícula al següent enllaç. Ningú no és perfecte, 1959. 

Referències

- Viquipèdia