Sinopsi: Paula és l'únic membre de la família Bélier que no és sorda i fa d'intèrpret dels seus pares i germà. A l'institut descobrirà el seu talent per a la música.
Títol original: La Famille Bélier
Direcció: Éric Lartigau
País: França
Guió: Victoria Bedos, Stanislas Carré de Malberg
Música: Eugeni Galperine, Sacha Galperine.
Fotografia: Romain Winding
Repartiment: François Damiens, Louane Emera, Karin Viard, Luca Gelberg, Éric Elmosnino, Roxane Duran, Ilian Bergala, Mar SOdupe, Stéphan Wojtowicz, Jerome Kircher, Bruno Gomila, Clémence Lassala.
Gènere: Comèdia dramàtica
Durada: 105 minuts
Classificació per edats: Per a tots els públics
Premis:
- Premi Cèsar a millor actriu revelació (Louane Emera)
"M'ha agradat molt el concert, sobretot les llums i el vestuari."
(Rodolphe Bélier - François Damiens)
Pel·lícula molt maca, amb molta tendresa familiar, una mescla bastant precisa entre somriures, riures i alguna llagrimeta. Hi ha grans escenes de comèdia i altres molt més profundes. La pel·lícula intenta respondre la pregunta: com podem sentir la música si no la podem escoltar?
Molt de treball darrera del film, respecte al guió, fet amb molt de cura. Expressa part de les relacions entre els personatges, gags sobre discapacitats i tot en conjunt crea una comèdia molt amable i divertida. A part, tracta temes interessants com el despertar sexual d'una adolescent o la gran vitalitat que tenen els petits pobles (mercat setmanal, negocis propis, bons professors, canals locals de televisió i certa maduresa política).
La banda sonora està molt bé, hi participen grans cançons de la Chanson Française i de l'imaginari col·lectiu francès en especial de les mans de Michel Sardou. La veritat és que encaixen a la perfecció amb la història que explica.
En conclusió és una història molt valenta i original, per veure-la amb nens però també per a gaudir-la com adult.
En positiu:
- Guió
- Banda sonora. Acabes cantant les cançons.
La meva puntuació: ⭐⭐ 7,8 sobre 10 [G: 8 / F: 7,5 / I: 8 / BSO: 8 / V: 7,5]
Curiositats:
- Segona pel·lícula de Karin Viard i François Damines junts després de Res a declarar, al 2010.
- Louane Emera va debutar als 18 anys al programa de televisió francès La Veu, va arribar a la semifinal.
- Luca Gelberg és realment sord. Però ni Karin Viard ni François Damines ho són. Tampoc sabien llengua dels signes.
- Els actors van estar 4 hores al dia durant 4 - 5 mesos per aprendre llengua de signes.
Deixo a continuació el tràiler de la pel·lícula.
Referències
- VIquipèdia
- Filmaffinity
- El espectador imaginario
- Fotogramas
- MacGuffin
- Sensacine
- Mundifrases
- Corazon Films (Canal Youtube)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada