Pel·lícules favorites de la dècada dels anys 40

Aquest mes a la secció Llistats de Pel·lícula trobem les meves pel·lícules favorites de la dècada dels anys 40. 

El gran dictador, 1940. Dirigida per Charles Chaplin. Condemna al nazisme, fascisme i l'antisemitisme i a les dictadures en general. Nominada a òscars però no en guanya cap. A la pel·lícula Chaplin desenvolupa els dos papers: d'un dictador despiadat nazi i el d'un barber jueu perseguit. A l'estrena Estats Units no havia entrat encara a la Segona Guerra Mundial. 

Fantasia, 1940. Dirigida per James Algar, Wilfred Jackson i Ben Sharpsteen. Produïda per Walt Disney. Es va voler experimentar amb il·lustrar o acompanyar amb l'animació de temes de música clàssica. Es va fer amb vuit extractes musicals. La pel·lícula va guanyar un Òscar honorífic un any després. Trobareu la ressenya de la pel·lícula en el següent enllaç. Fantasia, 1940. 

Rebecca, 1940. Dirigida per Alfred Hitchcock. Protagonitzat per Joan Fontaine i Laurence Olivier. Òscar a millor pel·lícula. Primer film que Hitchcock roda als Estats Units. Basat en el llibre de Daphne Du Maurier. Va rebre Òscar a millor fotografia blanc i negre. Trobeu la ressenya de la pel·lícula en el següent enllaç. Rebecca, 1940. 

Ciutadà Kane, 1941. Dirigida per Orson Welles. Òscar al millor guió i està considerada la millor pel·lícula de la història del cinema. Tracta sobre la supèrbia i la ignorància sobretot sobre el poder i la influència que exerceixen sobre la societat i els mitjans de comunicació. 

Dumbo, 1941. Dirigida per Ben Sharpsteen. Produïda també per Walt Disney. Guanyadora d'un òscar (a la banda sonora). Creada per recuperar les pèrdues de fantasia. Simple i econòmica per a l'estudi. Clàssic de l'animació i és el llargmetratge més curta de Disney amb tan sols 64 minuts. 

Bambi, 1942. Dirigida per David Hand. Produïda per Walt Disney. Òscar al premi especial. Explica la vida d'un cervatell que ha d'aprendre a defensar-se de la vida i enfrontar-se amb l'home, el seu primer enemic. 

Casablanca, 1942. Dirigida per Michael Curtiz. És un drama romàntic a la ciutat marroquí de Casablanca durant la Segona Guerra Mundial amb Humprey Bogart i Ingrid Bergman. Guanyadora de tres òscars (pel·lícula, director i guió adaptat). Es basa en el conflicte a posteriori de Rick, que ha d'escollir entre el seu amor i la necessitat de fer el que és just. 

Gilda, 1946. Dirigida per Charles Vidor. Protagonitzada amb Rita Hayworth i Glenn Ford. Melodrama amb tints negres que mostra l'erotisme de Hayworth. Es va convertir en una icona de la història del cinema, tot i tenir millors pel·lícules durant aquesta dècada, el simbolisme i l'estètica la van convertir en una obra imprescindible. 

La soga, 1948. Dirigida per Alfred Hitchcock. Protagonitzada per James Stewart. La pel·lícula va mostrar cert escàndol ja que els protagonistes són homosexuals tot i que no es diu. Inspirada lleugerament en el crim comès el 1924 per Nathan Leopold i Richard Loeb, estudiants de la Universitat de Chicago. Rodada en temps real i muntada de tal manera que els diferents plans seqüència simulin una sola presa. 

El tercer home, 1949. Dirigida per Carol Reed. Protagonitzada per Joseph Cotten, Orson Welles i Aida Valli. També va rebre l'Òscar a la millor fotografia en blanc i negre. Pel·lícula d'intriga a la Viena de postguerra, on un escriptor estatunidenc descobreix que el seu amic ha mort en un estrany accident de trànsit i intentarà esbrinar que s'amaga realment darrera d'aquesta mort. 

Referències

- Viquipèdia