Rebecca, 1940

Sinopsi:
L'aristòcrata Maxim de Winter coneix a Montecarlo, molt poc temps després d'haver-se quedat vidu, a una jove noia que és una dona de companyia d'una senyora americana. De Winter i la noia es casen i van viure a Anglaterra, a la mansió de Manderley. Tota la casa està plena del record de la primera dona d'en Max: Rebecca. 
Títol original: Rebecca
Direcció: Alfred Hitchcock
País: Estats Units
Guió: Robert E. Sherwood, Joan Harrison
Música: Franz Waxman
Fotografia: George Barnes
Repartiment: Laurence Olivier, Joan Fontaine, Goerge Sanders, Judith Anderson, Nigel Bruce, Reginald Denny, C. Audrey Smith, Gladys Cooper. 
Gènere: Drama i intriga
Durada: 130 minuts
Premis: 2 òscars
- Òscar a la millor pel·lícula 
- Òscar a a millor fotografia

"Era tan encantadora, tan culta, tan divertida. Reuneix les tres qualitats d'una dona somiada: llinatge, intel·ligència i bellesa." 
(Max de Winter - Laurence Olivier) 

Primera pel·lícula de Hitchcock a Hollywood i basada en la novel·la de Daphne du Maurier. És una història gòtica - romàntica d'obsesions, memòries, passions i gelosia, molt intensa i perspicaç que atrapa a l'espectador i que ha marcat la història del cinema. Joan Fontaine i Judith Anderson fan molt bones interpretacions. Poques pel·lícules es basen en un personatge que no aparegui en tota la pel·lícula; només sabem de Rebecca a partir del que ens expliquen els diferents personatges sobre ella. 
Daphne du Maurier es va inspirar en la seva propia vida, doncs el seu marit estava promès amb una bella dona abans de casar-se amb ella. No obstant això, la història sembla una versió retorçada del conte de la ventafocs on la segona senyora de Wintera sense nom propi, orfa és maltractada per la seva "madrastra" la Sra. Hopper a l'inici de la pel·lícula i per la seva "germanastra" malvada, la Sra. Denvers durant la resta de la història i es casa amb un príncep o un home de l'alta societat. 
*ALERTA SPOILERS!!* (Selecciona el paràgraf, l'espai buit, amb el ratolí i es podrà llegir...)
L'únic inconvenient que trobo és que s'expliqui la mort de Rebecca com accidental i no com un assassinat, ja que és el que realment explica el llibre.
Tot i així s'aconseguiez ajuntar una part visualment preciosa i una part profundament psicològica, plena de sutileses i matissos. 

En positiu: 
- Interpretació de Jane Fontaine
- Interpretació de Judith Anderson
- Fotografia digne del òscar que guanya. 

La meva puntuació: 8.6 sobre 10. [G: 8.5 / F: 9 / I: 9 / BSO: 8 / V:8.5] 

Curiositats: 
  • La germana de Joan Fontaine, Olivia de Havilland, va estar a punt de interpretar el paper protagonista. 
  • També es va pensar en Maureen O'Hara, Loretta Young o Anne Baxter. 
  • Laurence Olivier va proposar a la seva novia, la Vivien Leigh, per a que interpretes el paper principal i es va enfadar molt quan no li van donar a ella.
  • Laurence Olivier odiava a Joan Fontaine i li va fer passar molt malament durant el rodatge. 
  • Hitchcock va fer creure a la Jane que tot el set l'odiava per a que es fiqués més en el personatge. 
Deixo a continuació el tràiler de la pel·lícula. 

Referències
- Viquipèdia
- Filmaffinity
- Sensacine
- Mundifrases
- Cinescopia
- Alohacriticón
- Espinof



Comentaris