Títol original: Begin Again
Direcció: John Carney
País: Estats Units
Guió: John Carney
Música: Gregg Alexander
Fotografia: Yaron Orbach
Repartiment: Keira Knightley, Mark Ruffalo, Adam Levine, Hailee Steinfeld, James Corden, CeeLo Green, Mos Def, Catherine Keener.
Gènere: Drama, Musical
Durada: 104 minuts
Classificació per edats: Per a tots els públics
Premis:
- Premi del Festival de Shanghai a música excel·lent
"Se sap molt d'una persona per la música que escolta"
(Dan - Mark Ruffalo)
Pel·lícula entre el drama i la comèdia. Molt sensible, subtil, divertida i que et fa tenir molt bon rotllo un cop has acabat de veure-la. És una història bonica de qualitat.
La història està realitzada amb molta cura, els jocs amb els salts en el temps estan molt ben fets, t'explica moment que no et calen, però que fa que tinguis interès per saber què els hi passarà als personatges.
El film és un musical, però des de la vessant de la professió dels personatges. Aquests no es paren en sec en el metratge de la història i es posen a cantar perquè sí al contrari les cançons estan a dins del propi metratge i les pistes segueixen el argument de la història.
Per posar alguna petita pega, penso que hi ha poca crítica al sector de la indústria musical, on només uns pocs són els afortunats que s'arriben a fer famosos i a lucrar-se d'aquest món.
No podem considerar la pel·lícula com un musical memorable, em venen al cap Els miserables, Mamma Mia, Cabaret o d'altres, però és delicadament lleuger i entretingut, amb un toc personal.
Respecte a la interpretació hi ha molt bona química entre Knightley i Ruffalo. L'actuació de l'Adam Levine és molt digne per no ser actor de professió.
El director fa un ús d'un narrador múltiple en primera persona per a reflectir el punt de vista de cada personatge abans de que es creuin els dos personatges principals.
Abans de realitzar aquesta pel·lícula, l'actor i director John Carney, va realitzar la pel·lícula Once el 2007, també molt recomanable. Aquesta pel·lícula però, té intèrprets més coneguts i crec que té més pressupost que Once.
Com a conclusió després de veure-la, podem dir que la música pot arribar a ser terapèutica per l'ànima i l'amistat; el propi treball artístic és un refugi ideal per afrontar problemes personals i sentimentals (sinó que li diguin a la Shakira...) El film ens ensenya a no dependre de ningú per a arribar a ser feliços.
En positiu:
- Subtil i lleugera
- La pròpia banda sonora és bona
- La ciutat de Nova York que emmarca la història.
En negatiu:
- Poca crítica al món de la indústria musical
- La barba postissa de hipster de l'Adam Levine.
La meva puntuació: ⭐⭐⭐ 8 sobre 10 [G: 8 / F:8 / I: 8,5 / BSO: 8,5 / V:7]
Curiositats:
- La primera opció per interpretar a Gretta era Scarlett Johannson.
- El director es va plantejar realitzar proves de càsting a cantants professionals. La primera opció era Adele.
- Keira Knightley va demanar ajuda al seu marit, James Righton, que li ensenyés a tocar la guitarra.
- Un dels nens que actuen espontàniament en un dels registres de les cançons és el fill de Mark Ruffalo.
- Algunes de les escenes estan rodades a la casa d'Adam Levine i la seva dona a Nova York.
- Rep múltiples nominacions a prèmis, entre ells òscar per la cançó Lost Stars de Gregg Alexander.
Deixo a continuació el tràiler de la pel·lícula.
Referències
- Viquipèdia
- Filmaffinity
- Fotogramas
- Espinof
- El antepenúltimo mohicano
- Ecartelera
- Mundifrases
- Rotten Tomatoes Trailers (Canal Youtube)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada