Títol original: Dirty dancing
Direcció: Emile Ardolino
País: Estats Units
Guió: Eleanor Bergstein
Música: John Morris
Fotografia: Jeffrey Jur
Repartiment: Patrickk Swayze, Jennifer Grey, Jerry Orbach, Kelly Bistop, Cynthia Rhodes, Jack Weston, Max Cantor, Jane Brucker, Lonny Price, Charles "Honi" Coles, Neal Jones.
Gènere: Musical i Drama romàntic
Durada: 100 minuts
Classificació per edats: Per a tots els públics
Premis:
- Òscar a la millor cançó original per (I've had) The time of my life.
- Globus d'Or a la millor cançó original per (I've had) The time of my life.
- Grammy a la millor actuació vocal de grup o duo per Bill Medley i Jennifer Warnes.
- Premi Independent Spirit a la millor òpera prima.
- Premi Amanda a la millor pel·lícula estrangera.
- Goldene Leinwwand: Pantalla daurada i Pantalla Daurada amb estrella
- Premi ASCAP a la cançó més interpretada per (I've had) The time of my life.
- Premi ASCAP a la cançó més interpretada per Hungry eyes.
- Premi BMI film & TV a la cançó més interpretada d'una pel·lícula (I've had) The time of my life.
- Premi TV Land a millor escena de ball (I've had) The time of my life.
"Tinc por del què he vist, del què he fet, del que sóc, però sobretot tinc por de sortir d'aquesta habitació i no tornar a sentir mai el que sento estant amb tu."
(Francis Houseman - Jennifer Grey)
Pel·lícula per la qual ningú aposta per a ella des d'un principi, no és una obra mestra però no costa gens veure-la. És una pel·lícula senzilla però amb moltíssims matisos. Rep la majoria de crítiques positives, la majoria la titllen com la nova Flashdance; amb certs clitxés però divertida i amb una banda sonora molt bona, amb uns números de ball molt extraordinaris.
La història està explicada tota des del punt de vista femení o del personatge de la Baby. A l'època en que està rodada a les pel·lícules era el noi qui s'embolica amb la noia més guapa. El personatge principal no és la típica noia... llegeix llibres de desenvolupament econòmic, vol treballar a l'ONU, és intel·ligent...
A posteriori van resumir la pel·lícula com la faula de la Ventafocs, però no hi estic gaire d'acord, la Baby s'enfronta al classisme, ajuda sense jutjar a una dona a avortar de forma il·legalment. Aconsegueix tot allò que es proposa i sense la necessitat de casar-se amb el noi de la pel·lícula o morir dramàticament, el sexe que descobreix i viu és com a gaudi per ambdós personatges implicats, en igualtat de desig i de condicions.
La Banda sonora és increïble i molt completa amb 12 cançons d'artistes com Ronettes, The Blow Monkeys, Bruce Channel o el mateix Patrick Swayze.
És una pel·lícula pionera i valenta però amb certa elegància. Toca varis temes interessants com ara les diferències socials, la diferència d'edat en una relació, l'avortament o la prostitució. Deixa entendre a l'espectador a allò al que s'està referint, en cap moment escoltarem la paraula avortament ni prostitució tot i que en certs personatges està molt clar. Tocar precisament el tema de l'avortament va fer perdre empreses inversores a l'hora de la realització de la pel·lícula. Ens hem de traslladar breument al context històric de l'època on va ser rodada la pel·lícula.
Context històric: el film està rodat als anys 1980, Estats Units està presidit per Ronald Reagan, qui retalla els pressupostos relacionats amb l'educació sexual i els anticonceptius, no obstant això es fan pel·lícules on els personatges avorten: Fama, 1980... [En l'actualitat i posteriorment s'han fet pel·lícules que tracten aquest tema però les quals són molt més conservadores que aquesta: Juno, 2007; Embolic compromès, 2007; La cambrera, 2007 podrien prendre el relleu tractant el tema durant tot el films però prefereixen triar l'opció moral: tenir a la criatura, acabar amb el noi de la pel·lícula i un final feliç.] Als 1980 l'avortament era un tema tabú per als estudis de cinema.
Es van realitzar un parell de remakes: Dirty Dancing 2, 2004 amb Romola Garai i Diego Luna com a protagonistes, ambientada a l'Habana de 1958 just en plena revolució. Bastant passable però on l'original és millor. L'altra només es va realitzar en format televisiu, Dirty Dancing, 2017, amb Abigail Breslin com a protagonista, i tot i que l'actriu no ho fa del tot malament i intueixo que va interpretar el que li demanaven... crec que no hagués calgut realitzar aquesta última adaptació... Sincerament, tot i no voler suspendre cap film, amb aquesta versió, hauria de fer molts esforços per no fer-ho.
En positiu:
- Banda sonora
- Història i guió senzill però amb cert rerefons...
La meva puntuació: ⭐⭐ 7.6 sobre 10 [G: 7.5 / F: 7 / I: 7 / BSO: 9 / V:7.5]
Curiositats:
- La cançó She's like a wind està composta i interpretada per Patrick Swayze.
- En el remake de 2004 Patrick Swayze fa un petit cameo com a professor de ball.
- Ofereixen el paper de Johnny a Val Kilmer. Altres candidats van ser Billy Zane.
- La Sharon Stone es van presentar al càsting per al paper de Baby. Altres candidates al paper va ser Sarah Jessica Parker.
- Es va rodar a octubre i es van haver de pintar les fulles dels arbres amb spray verd.
- Jennifer Grey interpreta a un personatge 10 anys menor que ella, dels 27 reals als 17 del personatge. El mateix passa amb Patrick Swayze que passa dels 34 reals als 24 de la pel·lícula.
- Es va realitzar amb un pressupost de 5 milions i va recaptar més de 214 milions de dòlars.
- Swayze i Grey no es duien gaire bé fora de les càmeres.
- A la Jennifer Grey li feia molta por realitzar el salt. Només el va fer dos cops: al càsting i al rodatge final.
- L'Hotel Kellerman existeix de debò i es diu Resort Mountain Lake Hotel.
- Hi ha moltes escenes que són assajos, improvisacions o tomes falses que van acabar formant part de la pel·lícula: l'escena de les pessigolles, on ballen agenollats era improvisació i assajos.
- Els personatges no van tenir dobles i van haver d'aprendre les coreografies en dues setmanes.
Deixo a continuació el tràiler de la pel·lícula.
Referències
- Viquipèdia
- Filmaffinity
- La Vanguardia
- El Independiente
- Espinof
- Datos a tutiplen
- Elle
- Mundifrases
- Rotten Tomatoes Classic Trailers (Canal Youtube)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada