Casa en flames, 2024

Sinopsi: La Montse vol passar un cap de setmana en família a la seva casa d'estiueig de Cadaqués. Ni res ni ningú aconseguirà impedir-ho. 

Títol original: Casa en flames

Direcció: Dani De la Orden

País: Espanya

Guió: Eduard Solà

Música: Maria Chiara Casà

Fotografia: Pepe Gay de Liébana

Repartiment: Emma Vilarsau, Enric Auquer, Maria Rodriguez - Soto, Macarena García, Alberto San Juan, Clara Segura, Jose Pérez Ocaña. 

Gènere: Drama

Durada: 105 minuts

Classificació per edats: Per a majors de 16 anys

Premis: 

- Goya a millor guió original

- Gaudí a millor actriu (Emma Vilarsau)

- Gaudí a millor actor de repartiment (Enric Auquer) 

- Gaudí a millor guió 

- Premi Foqué del públic

- Premi Feroz a millor comèdia

- Premi Feroz a millor actriu (Emma Vilarsau) 

- Premi Feroz a millor guió

"Doncs, tanquem els ulls. Imagineu-vos en un lloc on un agradaria estar. On ens hi sentim còmodes, amb calma, on estigueu bé. I de sobte, un incendi. Tot el que us envolta comença a cremar. I llavors sentiu una veu que podeu reconèixer prefectament. I aquesta persona, us ajuda a sortir de les flames.  

(Blanca - Clara Segura) 

Darrera pel·lícula de Dani De la Orden. Repartiment amb moltes cares conegudes i un èxit rotund a la taquilla a partir del propi boca-orella de la gent. Emma Vilarsau fa un bon paper defensant el guió que li han escrit i representant al personatge, ara bé això no vol dir que sigui un paper que entengui o que comparteixi, mostra tòpics rancis i bastants previsibles. 

Al meu parer, crec que De la Orden té pel·lícules més bones o que en realitat m'han agradat molt més, per exemple Barcelona, nit d'estiu. El començament és molt inversemblant i el final completament anunciat amb el propi títol. El llenguatge és massa planer confonent correcció amb senzillesa quotidiana, utilitzant "hombros o asquerós" per espatlles o fatigós... Entenc que amb el paper de la mare vol reflectir a tantes dones que tenen una classe social, carrera, estudis, mainadera i podien fer diverses feines a temps parcial... 

Hi ha masses situacions forçades en el guió (el joc de la psicòloga, el salt en paracaigudes, l'ensurt al mar, el preservatiu perdut...) molts aspectes descuidats, per exemple en relació a la mudança (qui fa totes les caixes de cop si es passen tota l'estona de jiji jaja...?) És un melodrama amarg i negre que abisma el grotesc i genera molta incomoditat. Una història sobre una família que no sap estimar-se. Suposo que volen explicar que els pijos també tenen misèries. Però prefereixo ser de classe baixa o mitja sense casa a la costa Brava, si m'he d'estimar així amb la meva família. 

Realment em vaig quedar amb molt mal cos quan vaig acabar de veure-la. Tot el contrari del que busco quan tinc una estona per a veure una pel·lícula, sèrie o similar. 

A part, el punt de partida de la història és molt similar que a La Casa de 2024 dirigida per Alex Montoya amb David Verdaguer i Olivia Molina com a intèrprets principals on són classe mitja i els conflictes estan enfocats més cap a l'empatia i el carinyo.

En positiu: 

- Les interpretacions són bastant corals. 

En negatiu: 

- Situacions que són un despropòsit. 

La meva puntuació: 6,6 sobre 10 ⭐ [G: 5 / F: 7 / I: 7 / BSO: 7/ V: 7] 

Curiositats: 

• Rodada a Canet de Mar
• La casa està dissenyada per Josep Antoni Coderch
• Retallen el títol d'Una casa en flames a Casa en Flames. 
• Pressupost de 2,7 milions d'euros amb 900.000 que són ajudes de l'intitut de Cinematografia i les Arts Audiovisuals. 

Deixo a continuació el tràiler de la pel·lícula. 

Referències

- Viquipèdia

- Filmaffinity

- Llegir.cat

- Club 7 cinema

- El diario.es

- Atresmedia Cine (Canal Youtube) 

- Rubik.Audiovisual