Títol original: Corsage
Direcció: Marie Kreutzer
País: Àustria
Guió: Marie Kreutzer
Música: Camille
Fotografia: Judith Kaufmann
Repartiment: Vicky Kreps, Collin Morgan, Florian Teichtmeister, Finnegan Oldfield, Aaron Friesz, Katharina Lorenz, Jeanne Werner, Alma Hasun, Manuel Rubey, Rosa Hajjaj, Lilly Marie Tschörtner.
Gènere: Drama
Durada: 114 minuts
Classificació per edats: Per a majors de 12 anys
Premis:
- Premi del Fstival de Cannes Uncertain Regard a millor actriu (Vicky Kreps)
- Premi CIne Europeu a millor actriu (Vicky Kreps)
- London Film Festival a millor pel·lícula
"Un lleó no perd el son per l'opinió de les ovelles. Ningú estima a ningú. Tothom estima el que vol dels demés. I estimem a qui estima en nosaltres el que ens agradaria ser."
(Sissi - Vicky Kreps)
Personatge molt important de la història europea i austríaca. A Àustria tot està dedicat a ella. Sortint de l'edulcorada versió de 1955 interpretada per Schneider és una molt bona versió del personatge amb una molt bona interpretació del posat, la tristesa, la intencionalitat.
Molt bona direcció amb un bon dramatisme, un to madur i seriós. L'espectador ha d'estar molt alerta per a poder veure què és ficció i què és històric. Tècnicament molt bona fotografia, vestuaris molt cuidats i perruqueria molt tècnica i excel·lent.
Trobem un relat psicològic d'una dona trencada que no sap com ser feliç. Però crec que l'emperatriu no està realment trista, està farta. Sap el que vol però no pot aconseguir-ho.
Potser el film és una mica massa dramàtic, amb un final sorprenent que trenca totalment amb la història i dóna pas a la ficció. Plena de reflexions i actituts contemporànies, en plena crisi dels 40, és punxant i perturbadora i pot arribar a decepcionar a qui esperi una versió clàssica i edulcorada del personatge.
El retrat és molt intimista i també molt personal, em recorda al treball de Spencer de Pablo Larraín o de Jackie, on dones soles, tancades en ambients opressius, inestables psicològicament i molt necessitaves d'amor que no troben en la seva família, en conseqüència es rebel·len i busquen alliberar-se. Aquí trobaríem el feminisme i l'empoderament.
Amb un to trist i depressiu, amb tentatives de suïcidi, adiccions o desordres alimentaris, Kreutzer construeix una fàbula personal del personatge amb dades històriques però construint un relat propi i qüestionable.
Fets reals i històrics:
- Li treien sang continuadament
- Els últims anys anava amb vel al rostre
- Es talla els cabells i d'aquests fan perruques
- Devia patir anorèxia i menjava molt poc.
- Després de la mort del seu fill (per suïcidi) només vestia el negre.
En positiu:
- Fotografia
- Interpretacions
- Vestuari i perruqueria
- Final interessant
En negatiu:
- Per als puristes les inexactituts històriques o el pròpi final.
La meva puntuació: ⭐⭐⭐ 8,1 sobre 10 [G: 7,5 / F: 8,5 / I: 8,5 / BSO: 7 / V: 9]
Curiositats:
- Marie Kreutzer no havia vist mai la trilogia dels anys 50 fins a investigar per a fer la pel·lícula.
- Kreps va aprendre a fer natació en gel al Danuvi.
- Quan li van col·locar el corsé a Kreps es va sentir molt trista amb la constricció a part que li costava molt de menjar amb ell.
Deixo a continuació el tràiler de la pel·lícula.
Referències
- Viquipèdia
- Filmaffinity
- Espinof
- Fotogramas
- El correo
- HobbyCine
- Fila Siete
- Trailers y estrenos (Canal de Youtube)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada