Sinopsi: Grace Kelly renuncia a la seva carrera per casar-se amb el príncep Rainier III i convertir-se en Sa Majestat Sereníssima la Princesa Grace de Mònaco. En plena crisi política i econòmica entre França i Mònaco.
Títol original: Grace of Monaco
Direcció: Oliver Dahan
País: França
Guió: Arash Amel
Música: Christopher Gunning
Fotografia: Eric Gautier
Repartiment: Nicole Kidman, Tim Roth, Frank Langella, Parker Posey, Milo Ventimiglia, Derek Jacobi, Paz Vega, Geraldine Somerville, Robert Lindsay, Roger Ashton-Griffiths, Flora Nicholson, Jeanne Balibar.
Gènere: Drama
Durada: 103 minuts
Classificació per edats: Per a majors de 7 anys
"No sé com passaré la resta de la meva vida, en aquest lloc, en el que no puc ser jo mateixa."
(Grace Kelly - Nicole Kidman)
Partim de la base que l'argument i la premissa de la història, la vida de Grace Kelly, els sacrificis que va haver de realitzar, podrien haver estat la base per a una molt bona pel·lícula però no és així.
El guió es centra en com influeix al matrimoni els desitjos de tornar al cinema per part de d'ella. La història no profunditza en el conflicte, fa grans discurs sobre el sacrifici i l'amor... però es queda en això: paraules...
La fotografia és molt descarada, intenta suavitzar l'aparença de Kidman (amb 47 anys en el rodatge) quan al 1962, Grace Kelly tenia només 33 anys. A més té una saturació de primers plans.
En relació als personatges: el de Paz Vega és realment bastant desencertat, el playback que realitza és bastant desastrós... L'actriu no sap expressar-se en anglès i perd tota la credibilitat en els seus gestos. El personatge de Rainier acaba sent pla, manipulable i gens atractiu i això és un greu error. Seria el personatge perfecte per donar una molt bona rèplica a la protagonista. Nicole Kidman està molt entregada al seu paper però això no és suficient per salvar un personatge que està mal construït.
La direcció no és bona, és molt erràtica, no es tanquen bé les trames: s'inicia amb Alfred Hitchcock, continua amb un drama familiar i acaba en una crisi política... les subtrames que necessiten més profunditat es queden en res, i hi ha personatges que desapareixen sense més... A tot això, el director va afirmar que ell era un artista i no un historiador...
No obstant això, s'ha de fer una menció especial al vestuari, que és una obra d'art. De les mans de Gigi Lepage, dissenyadora de vestuari, és ella qui realitza els 49 looks de Grace que són majestuosos i impressionants.
Com a conclusió, és una pel·lícula que té moltes imperfeccions i que acaba sent una decepció.
La família Grimaldi es va oposar a la pel·lícula i els tres fills van fer un comunicat censurant el glamour artificial amb el que es decora la història. A més van afirmar que està basada en referències històriques errònies i literàries dubtoses i que el llargmetratge no pot ser qualificat com a biopic.
En positiu:
- Disseny de vestuari
En negatiu:
- Guió
- Direcció
La meva puntuació: 5,9 sobre 10 [G: 5 / F: 5 / I: 5 / BSO: 6,5 / V: 8]
Curiositats:
- Grace Kelly va conèixer al Príncep Rainier en el rodatge d'Atrapa un lladre, rodada a la costa blava.
- Aristòtil Onassis va convèncer a Rainier perquè es cases amb una guapa actriu per impulsar el turisme del Principat.
- Rainier i Grace mantenen una relació a distància amb cartes. Rainier fa un viatge a Philadelphia per a conèixer als Kelly i 3 dies després li demana matrimoni a Grace.
Deixo a continuació el tràiler de la pel·lícula.
Referències
- Viquipèdia
- Filmaffinity
- Espinof
- Los lunes seriefilos
- Cine y comedia
- Fila Siete
- E-cartelera
- Hola.com
- El independiente
- Warner Bros. (Canal oficial / Youtube)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada