Broken Health, 2022

Sinopsi: Documental sobre la gestió d'Alba Vergés com a consellera de salut de la Generalitat de Catalunya durant la pandèmia de la COVID - 19 a Catalunya. 
Títol original: Broken Health
Direcció: Eva Niñerola Camino, Nick Bolger
País: Catalunya
Guió: Eva Niñerola Camino, Marc González de la Varga
Fotografia: Juan Pablo Chapela Barnetche
Gènere: Documental 
Durada: 68 minuts 
Classificació per edats: Per a majors de 12 anys 

"Ens hem de preparar perquè això pugui passar més sovint que 100 anys". 
(Alba Vergés) 

Aquest mes farà 4 anys de l'inici de la pandèmia al nostre país. Va ser un temps d'incertesa i d'inestabilitat social... la majoria ho va viure en confinament a les pròpies cases, altres ens va tocar seguir treballant i estar al peu del canó sense parar ni un moment... 

Documental produït per la plataforma d'streaming Netflix. Rodat al llarg de l'any 2020. Els directors pretenen retratar a Vergés des d'una mirada íntima i proporcionar una visió des del punt de vista de les dones per a donar una perspectiva diferent. Alba Vergés és consellera de Salut des de maig de 2018 fins al maig de 2021. 
La plataforma no promociona el documental, aquest arriba com de puntetes, per sorpresa, no se'n fa publicitat ni per xarxes socials, ni per diaris ni per la pròpia plataforma a la secció de properes novetats. La veritat és que no he trobat ni el tràiler d'aquest al YouTube. 
En el documental hi participen Marc Bataller (cap de comunicació), Oriol Mitjà, l'expresident de la Generalitat Quim Torra, treballadors de la funerària, Milagros Montero, treballadors de residències... Es pot veure bastant bé la divergència de criteris entre la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Si per als que estàvem treballant a peu de llit va ser un moment difícil també ho va ser per a tot el personal que va tenir que gestionar aquesta situació i la veritat és que qualsevol partit polític al capdavant de la conselleria ho hagués tingut igual de complicat, les decisions a prendre no eren gens fàcils. 
Es va titllar el documental amb finalitats polítiques ja que es va estrenar uns mesos abans de les eleccions municipals de maig de 2023. 

Crec que a grans trets la situació que vam viure molts professionals està ben representada en el documental, l'experiència va ser molt dura i amb aquest es pot veure que no va ser fàcil: aprendre a tractar amb pacients crítics quan no en teníem tota la formació o estàvem especialitzats en un altre tipus de pacients, rebre formacions exprés on-line i en la pràctica diària directament, canvis en els nostres torns i ampliacions d'hores, viure situacions extremes i posar-se a la pell dels pacients i dels familiars: realment tu eres la última persona que acompanyava aquells pacients i els tractàvem amb infinitat d'afecte i cura, les famílies no podien vetllar als seus familiars: tal i com arribàvem al tanatori el fèretre es tancava i ja no es podia obrir més. Això volia dir que nosaltres érem els últims a cuidar la persona, les famílies tindran ferides i dols no tancats per sempre. El documental mostra com es va viure la situació des de les funeràries. Les videotrucades amb els familiars dels pacients eren el millor moment del dia, com també surt en el documental, però en els serveis de crítics eren molts pocs els pacients que estaven conscients per a poder-les fer. 

Penso que és un documental interessant, està ben realitzat i la idea és molt bona. Es pot veure bé la feina realitzada (per tothom) durant aquest període de la pandèmia. Prendre decisions en moments clau no és fàcil i més si són per primer cop. Si les situacions passen un segon cop, moltes vegades s'actua de forma diferent. Si ara ens haguéssim d'enfrontar a una altra pandèmia, estaríem molt més preparats, n'hem tret aprenentatge i aquest no ens el pot treure ningú. 

En positiu: 
- Documental ben pensat i interessant. 


Referències
- Viquipèdia
- El periòdico
- La Vanguardia


Comentaris