Títol original: Suro
Direcció: Mikel Gurrea
País: Espanya
Guió: Mikel Gurrea, Francisco Kosterlitz
Música: Clara Aguilar
Fotografia: Julián Elizalde
Repartiment: Vicky Luengo, Pol López, Ilyass El Ouahdani, Josep Estragués, David Parcet, Vicente Botella, Nelson Caballero, Joan Carrillo, Fouad Lhaibi.
Gènere: Drama
Durada: 116 minuts
Classificació per edats: Per a majors de 12 anys
Premis:
- Premi de Cine basc del Festival de Sant Sebastià.
- Premi Gaudí a millor director novell
- Premi Gaudí a millor actriu (Vicky Luengo)
- Premi Gaudí a millor actor (Pol López)
"És molt difícil ser un idealista apassionat quan la gent s'encarrega de les coses que tu no et vols ocupar."
(Helena - Vicky Luengo)
Mai he estat gaire fanàtica de les produccions espanyoles, tot i així en veig i algunes estan molt ben realitzades com és el cas d'aquesta.
Debut com a director de Mikel Gurrea, és una pel·lícula arriscada i contundent amb un guió molt intel·ligent; on ha de ser el propi espectador el que extregui les seves conclusions, en cap moment et traurà cap moralitat. La història és una bona mescla de drama i suspens, amb molts ingredients d'interès. Per ser debutant, Gurrea mostra molta maduresa. Després de l'èxit que va obtenir l'estrena de la pel·lícula Alcarràs, el mateix any, Suro va quedar amagada i no es va fer tanta publicitat i, al meu parer, és molt més bona. Mentre una et mostra l'entorn rural com idíl·lic, Suro et ve a explicar que no és tot or el que brilla, ni un canvi de lloc solucionarà els problemes íntims que pot tenir una parella.
Els personatges que el director mostra no són classistes, ni racistes, ni sexistes, per evitar-ho precisament el protagonista decideix treballar com un més i és on la masculinitat tòxica s'obre pas. La pel·lícula va in crescendo fins arribar al final que és molt bo i fascinant.
La història mostra precisament molts oxímorons, una parella que treballa el suro com un més però que a la vegada treballen i tenen un Mac, festes on no hi ha cap vi dolent... el film és una radiografia de les contradiccions humanes... el director no jutja, ni pren partit simplement dissecciona la contradicció dels éssers humans.
El film proposa més preguntes que respostes. Les interpretacions dels dos protagonistes és molt correcte i l'elenc secundari també treballa molt bé. La fotografia està molt cuidada.
Un dels punts amb molta controvèrsia ha estat el doblatge, el que es va fer va ser una aberració. El doblatge que es va dur a terme al castellà és una impostació i es destrossa el significat que suposa que alguns grups de persones s'expressin en una llengua o una altra. En la versió doblada trobem el castellà impostat dels parlants catalans, el castellà "natural" amb accent andalús dels jornalers i l'àrab dels magrebí que sí que subtitulen; tot plegat és un despropòsit. La pel·lícula ha de ser vista en versió original: amb el seu català, el castellà i l'àrab.
Temes que arriba a tractar el film:
Modern vs. rural, el racisme, l'amor trencat, l'idealisme, el masclisme, la xenofòbia, la precarització laboral, les relacions de poder o els privilegis de classe, la propietat privada, el latifundisme, el capitalisme, les responsabilitats...
En positiu:
- Interpretacions
- Bon guió
En negatiu:
- Una mica excessiva de duració.
La meva puntuació: ⭐⭐ 7,4 sobre 10 [G: 7,5 / F: 7,5 / I: 8 / BSO: 7 / V: 7]
Curiositats:
- Producció de Castor Media, Malmo Pictures i Irusoin.
- Distribuïda per a Contracorriente Films.
Deixo a continuació el tràiler de la pel·lícula.
Referències
- Filmaffinity
- Espinof
- El correo
- Fotogramas
- El antepenúltimo mohicano
- Noticias de Gipúzkoa
- Revista Atticus
- Historia del Cine
- Cinemagavia
- Trailers y estrenos (Canal Youtube)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada