Títol original: Inside out
Direcció: Pete Docter, Ronaldo del Carmen
País: Estats Units
Guió: Pete Docter, Meg LeFauve
Música: Michael Giacchino
Repartiment: Amy Poehler, Phyllis Smith, Bill Hader, Lewis Black, Mindy Kaling, Richard Kind, Kaitlyn Dias, Diane Lane, Kyle MacLachlan, Paula Poundstone, Bobby Moynihan, Meg Ryan, Frank Oz.
Gènere: Animació
Durada: 94 minuts
Classificació per edats: Per a tots els públics
Premis:
- Òscar a millor pel·lícula d'animació
- BAFTA a millor pel·lícula d'animació
- Satellite Award a millor pel·lícula d'animació
- Premi del Sindicat de Productors a millor pel·lícula d'animació
- Premi del Cercle de Crítics de Nova York a millor pel·lícula d'animació
- National Board of Review a millor pel·lícula d'animació
- Crític CHoice Award a millor pel·lícula d'animació
- Premi Associació Crítics de Chicago a millor film d'animació
- Premi Annie a millor pel·lícula
- Premi Annie a millor director
- Premi Annie a millor guió
- Premi Annie a millor storyboard
- Premi Annie a millor disseny de producció
- Premi Annie a millor doblatge (Phyllis Smith)
- Premi Annie a millor música
- Premi Annie a millor muntatge
"No pots centrar-te en el que va malament, les coses sempre es poden millorar. Fer-les divertides."
(Alegria - Amy Poehler)
Pel·lícula de la productora Pixar que rep molt bones crítiques, algunes d'elles la defineixen com la millor pel·lícula de la productora. És una història molt completa, simpàtica amb personatges afectuosos, un guió original que ofereix entreteniment i un anàlisi de l'inici de la pubertat molt encertat. És una fantasia màgica que explica què és el fer-se adult i madurar, no és una pel·lícula infantil, tot i que ho parla d'una forma senzilla i contundent.
La història mostra el funcionament intern del cervell que defineix la personalitat de la protagonista. Un viatge al·lucinant per l'interior de la ment humana: on hi habiten malsons, pensaments abstractes, somnis, amics imaginaris, records que s'acaben oblidant...
La pel·lícula recorda a Érase una vez el cuerpo humano, i intenta respondre a la pregunta: Què passa dins del nostre cap? però també podem veure la història des de fora del cervell de la protagonista. És una història molt completa, altament conceptual, parlar de la Psique humana i explicar el funcionament dels neurotransmissors cerebrals... a la vegada que els nens petits també s'ho poden passar bé veient-ho.
La pel·lícula té una molt bona banda sonora de les mans de Giacchino. Acabes de veure-la i et trobes taral·lejant la melodia de la pista principal.
Tot és tan senzill com que sense la tristesa no hi ha l'alegria ni a l'inrevés. La tristesa és realment l'element reparador, aquesta ha de ser atesa per les persones que ens estimen, estar tristos ens ensenya a viure la soledat, a acceptar els canvis, a viure el dol i deixar-lo anar... i això es viu a qualsevol edat. Barrejant les emocions bàsiques creixem com a persones, ens surt l'angoixa, la nostàlgia, el dubte, l'agressivitat, l'impuls, l'intel·lecte o l'egoisme. Personalment, crec que és molt rodona i una de les millors pel·lícules de Pixar, un film molt recomanable.
La història està basada en la filla de Pete Docter (el director).
A través de totes les pel·lícules que ha dirigit l'hem vist créixer:
- A Monstres S.A., on la Boo és la versió més infantil on mostra les pors dels bebès a la foscor i als monstres.
- A Up, amb la versió infantil de la dona de Carl. Amb l'esperit aventurer dels nens. A més la pròpia filla de Docter va posar la veu al personatge.
- I ara la Riley a Inside Out, on comença l'inici de la pubertat.
En positiu:
- El guió original
- La banda sonora
La meva puntuació: ⭐⭐⭐⭐ 9 sobre 10 [G: 9,5 / I: 8 / BSO: 9,5]
Curiositats:
- Alguns dels records de Riley són escenes de pel·lícules de Pixar, sobretot d'Up.
- Al mapamundi de la classe de Riley hi ha assenyalats tots els llocs on passen les pel·lícules de Pixar.
- Van pensar en 27 emocions però al final es van quedar amb tan sols 5.
- Cada emoció és una forma concreta:
- alegria: estrella
- Ira: totxo
- Tristesa: una llàgrima
- Por: un nervi
- Fàstic: Bròquil
- El director es va traslladar a la vida real de Minnesota a Califòrnia per treballar a Pixar.
- L'equip de producció consulta a psicòlegs i experts entre ells a Paul Ekman.
- Els armaris de les estanteries de la memòria a llarg termini, els armaris es corben imitant els plecs del còrtex cerebral.
- En cap moment surt el nom dels pares de la Riley.
- Al llarg de la història l'Alegria passa per totes les 5 emocions.
Deixo a continuació el tràiler de la pel·lícula.
Referències
- Viquipèdia
- Filmaffinity
- Espinof
- Xataka
- El Confidencial
- Cinema Gavia
- E-cartelera
- El regidor de cine
- Walt Disney Studios (Canal oficial / Youtube)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada