Títol original: Insterstellar
Direcció: Christopher Nolan
País: Estats Units
Guió: Jonathan Nolan i Christopher Nolan
Música: Hans Zimmer
Fotografia: Hoyte van Hoytema
Repartiment: Matthew McConaughey, Anne Hathaway, Jessica Chastain, Mackenzie Foy, John Lithgow, Michael Cane, Casey Affleck, Timothée Chamalet, Wes Bentley, Topher Grace, Matt Damon...
Gènere: Ciència Ficció
Durada: 169 minuts
Classificació per edats: Per a majors de 12 anys
Premis:
- Òscar als millors efectes visuals
- BAFTA als millors efectes visuals
- Critic Choice Awards a millor pel·lícula de ciència ficció
- Saturn Award a millor pel·lícula de ciència ficció
- Saturn Award a millor banda sonora (Hans Zimmer)
- Saturn Award a millor disseny de producció
- Saturn Award a millors efectes especials
- Saturn Award a millor actuació de jove actor o actriu (Mackenzie Foy)
- Saturn Award a millor guió
"L'amor és l'únic que som capaços de percebre que trascendeix les dimensions del temps i de l'espai."
(Amèlia Brand - Anne Hathaway)
Inicio l'any amb una pel·lícula que penso que és perfecta per aquests dies que encara estem de vacances i hi ha temps per veure una molt bona pel·lícula. A més, aquesta història és millor quan es reveu per segona i fins i tot per tercera vegada; cada cop que es re-visiona es gaudeix millor i s'entén tota la genialitat que té aquesta creació.
Penso que aquesta és una de les millors pel·lícules de Nolan fins al dia d'avui. És un film d'una gran ambició però que acaba sortint de la zona de confort.
Hi ha certa inspiració amb 2001: Odissea a l'espai de Stanley Kubrick de l'any 1968 però tot i això és una història molt més emocional i espectacular a nivell d'efectes especials.
La història podria ser ben senzilla: un pare disposat a fer qualsevol cosa per salvar la seva família, però no seria Nolan si les coses fossin tan senzilles i no es compliquessin, a més només explicarà les coses un sol cop. La pel·lícula és una colosal paràbola sobre la nostra relació amb l'infinit.
La influència científica és a mans de Kip Thorne, l'assessor científic de la pel·lícula que va garantir les reproduccions del forats de cuc i que la relativitat fossin exactes. Thorne va establir dues directrius:
- Res violaria les lleis físiques
- Totes les especulacions salvatges sorgirien a partir de la ciència i no de la ment d'un guionista
En aquest film la ciència fa de pont entre la trama i els llaços emocionals dels personatges, la ciència és igual d'important que la trama.
L'aparença dels robots de la pel·lícula, el fet que no siguin antropomorfs, dona molt de joc i originalitat a la pel·lícula. Les actuacions i tot l'elenc fan unes interpretacions d'excel·lència. La fotografia és magistral i la banda sonora crec que és la millor de la història del cine. Cada segon és un regal per als oïdes de l'espectador. El músic, compositor i productor musical Jaime Altozano fa en un dels seus vídeos a Youtube una molt bona crítica a la banda sonora d'aquesta pel·lícula. Un vídeo el qual poso l'enllaç a continuació ja que és realment magistral i ajuda a entendre tot l'emfàsis que la música li dona a la pel·lícula i fins i tot la pròpia trama del film.
La música de Interstellar: Un Mito de Ruido y Silencio de Jaime Altozano.
En positiu:
- La Banda Sonora de Hans Zimmer
- Interpretacions coral de tot l'elenc
- Gran pel·lícula de culte
La meva puntuació: ⭐⭐⭐ 8.8 sobre 10 [G: 8.5 / F: 9 / I: 8.5 / BSO: 10 / V:8]
Curiositats:
- La pel·lícula va costar 165 milions de dòlars.
- És la sisena participació de Michael Cane en una pel·lícula de Christopher Nolan: les tres pel·lícules de Batman, The Prestige i Inception.
- Influenciada en 2001: Odissea a l'espai, el món de Star Wars, Blade Runner, Encontres en la tercera fase i Alien.
Deixo a continuació el tràiler de la pel·lícula.
Referències
- Viquipèdia
- Filmaffinity
- Espinof
- Fotogramas
- Hipertextual
- Mundopeliculas
- Vídeo Youtube de Jaime Altozano
- Mundifrases
- Warner Bros. UK & Ireland (Canal oficial / Youtube)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada