Títol original: The Sound of Music.
Direcció: Robert Wise
País: Estats Units
Guió: Ernest Lehman
Música: Richard Rodgers
Fotografia: Ted D. McCord
Repartiment: Julie Andrews, Christopher Plummer, Eleanor Parker, Richard Haydn, Peggy Wood, Anna Lee, Charmian Carr.
Gènere: Musical
Durada: 174 minuts
Classificació per edats: Per a tots els públics
Premis: 5 òscars, 2 globus d'or, 1 Premi del sindicat de directors, 1 premi del sindicat de guionistes i 1 Premi David di Donatello.
- Òscar a la millor pel·lícula
- Òscar al millor director.
- Òscar al millor so
- Òscar a la millor banda sonora
- Òscar al millor muntatge
- Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o comèdia
- Globus d'Or a la millor actriu musical o comèdia (Julie Andrews)
- Premi del Sindicat de Directors al millor director
- Premi del Sindicat de guionistes al millor guió musical
- Premi David di Donatello a la millor actriu estrangera (Julie Andrews)
"Les notes són només les eines per a crear una cançó"
(Maria - Julie Andrews)
Adaptació el 1965 del musical, amb el mateix títol, de Broadway; no obstant això tan la pel·lícula com el musical estan basats en la novel·la "La història dels cantants de la família Trapp" escrita per Maria Von Trapp.
La família Trapp va existir de debò i va ser famosa a tota Europa, tot i això, la pel·lícula es pren algunes llicències en explicar la seva història. Per exemple, Maria va ser contractada com a mestra per a la tercera filla de vuit anys de George Von Trapp però sí que va agafar estima a tots els fills del exmilitar. Sí que es cert que van haver d'abandonar Àustria i van fugir a Itàlia, però aquesta va ser en tren, de forma legal i arreglant tota la paperassa i no de nit ni creuant els Alps. Van dir a tothom que anaven a cantar als Estats Units per a poder marxar. Aquest fet també el van acabar fent.
La pel·lícula és una mica ensucrada tant per als diàlegs com per a les cançons però sobretot si es veu doblada, la pel·lícula en versió original és molt millor.
A Christopher Plummer mai li va agradar la pel·lícula i sempre feia referència a ella com a "The Sound of Mocus".
En positiu:
- És una pel·lícula entretinguda. La relació durada i esdeveniments no es fa pesada.
- La Banda Sonora és bona.
- El 1998 és considerada com la 55ena millor pel·lícula nord-americana de tots els temps i el 4t millor musical de tots els temps per part del "American Film Institute".
La meva puntuació: ⭐⭐ 7.6 sobre 10 [G: 7 / F: 8 / I: 7 / BSO: 9 / V:7]
Curiositats:
- Charmian Carr, la més gran dels germans, només tenia 22 anys.
- Julie Andrews acabava de fer el rodatge de Mary Poppins.
- Christopher Plummer va dir que trobava insofrible a Andrews i l'anomenava "Mrs. Disney" Anys després va rectificar dient que era una molt bona actriu i els dos van ser bons amics.
- Julie Andrews els hi cantava als nens "Supercalifragilístic" abans de que fos estrenada als cinemes.
- Grace Kelly va ser la primera opció per al paper de la baronessa Schroeder però va acabar retirant-se del món del cinema després de casar-se amb Rainier III de Mònaco.
- Julie Andrews va aprendre a tocar la guitarra.
Deixo a continuació el tràiler de la pel·lícula.
Referències
- Viquipèdia
- Filmaffinity
- Cienciahistorica.com
- Cinemagavia.es
- Sensacine
- Fox Family Entertainment (Canal Youtube)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada