Els dos papes, 2019


Sinopsi:
Mostra la relació que van tenir el Papa Benet XVI i el futur Papa Francesc I. 
Títol original: The Two Popes
Direcció: Fernando Meirelles
País: Regne Unit
Guió: Anthony McCarten
Música: Bryce Dessner
Fotografia: César Charlone
Repartiment: Jonathan Pryce, Anthony Hopkins, Juan Minujín, Cristina Banegas, Sidney Cole, Luis Gnecco, Federico Torre, María Ucedo, Thomas D. Williams, Pablo Trimarchi. 
Gènere: Drama
Durada: 126 minuts 

"Com a Papa, recordi que no és Déu, només és humà."
(Benet XVI - Anthony Hopkins) 

S'ha de tenir en compte a l'hora de veure aquesta pel·lícula que els fets que s'hi reprodueixen no han succeït mai i cap de les escenes i converses que hi passen ni són reals ni s'han donat mai. No obstant això, el director afirma que "tot el diàleg està pres de discursos o entrevistes dels dos personatges principals" i per tant es podria dir que tot el que diuen a la pel·lícula ho van dir en algun moment de les seves vides. 
La gràcia de la pel·lícula està precisament en mans de l'espectador, ja que és ell qui té la capacitat o no d'entrar en les situacions del film. 
Les interpretacions tant de Pryce com de Hopkins són molt bones i enfoquen els dos personatges de manera molt adequada. 
La pel·lícula vol contraposar les dues maneres radicalment oposades de mirar-se la vida: 
  1. El coneixement i la veritat a través de la filosofia i la teologia. 
  2. La humilitat i el ser proper a la gent practicant la caritat i la bondat. 
Els flashbacks aporten més informació sobre la història i fan la pel·lícula una mica més entretinguda. 
Realment no se saben els motius de la renúncia de Benet XVI i la pel·lícula és un supòsit. El que sí se sap és que tots els cardenals un cop han complert 75 anys han de presentar una carta al Papa presentant la seva "jubilació", tot i que poden continuar en els seus càrrecs. Aquest tràmit es realitza a través de les ambaixades i les nunciatures. El que em qüestiono és que, si aquest fet està tan protocol·litzat, per què Bergoglio aniria a veure al Papa uns mesos més tard de fer-ne 76? 

En positiu: 
- Interpretacions de Hopkins i Pryce. 
- Per l'escena final amb l'helicòpter. 

La meva puntuació: 7.6 sobre 10 [G: 8 / F: 8 / I: 8 / BSO: 7 / V:7] 

Curiositats: 
  • Tots els decorats són falsos. Netflix envia una sol·licitud al Vaticà per poder realitzar la pel·lícula i aquest ni la llegeix. 
  • Creen una rèplica exacta de la capella Sixtina, però 5 cm més gran. 
  • És cert que Ratzinger és molt fan de la Fanta de taronja. 
  • Anthony Hopkins toca el piano de veritat. 
Deixo a continuació el tràiler de la pel·lícula. 

Referències
- Viquipèdia 
- Filmaffinity 
- E-cartelera
- Fotogramas
- Espinof



Comentaris