Mary Poppins, 1964


Sinopsi: Explica la història de Mary Poppins, una "fantàstica" mainadera de nens petits (en tots els sentits de la paraula). Ella els ensenya a ser millors nens creant un ambient de perfecta harmonia a la casa on habiten. També aconsegueix canviar la manera de ser dels pares i intenta treure el millor de cadascuna de les persones de la pel·lícula. 
Títol original: Mary Poppins
Direcció: Robert Stevenson
País: Estats Units
Guió: Bill Walsh i Don DaGradi
Música: Kwin Kostal, Richard Sherman i Robert Sherman
Fotografia: Edward Colman
Repartiment: Julie Andrews, Dick van Dyke, David Tomlinson, Glynis Johns, Karen Dotrice, Matthew Garber, Hermione Baddeley.
Gènere: Fantasia, Musical
Durada: 140 minuts
Premis: Guanyadora de 5 òscars:
- A la millor actriu (Julie Andrews) 
- Al millor muntatge ( Cotton Warburton) 
- A la millor banda sonora (pels germans Sherman) 
- A la millor cançó original (Chim Chim Cher-ee) 
- Als millor efectes visuals (Peter Ellenshaw, Esutace Lycett i Hamilton Luske). 

"Una dona pràcticament perfecta en tot" 
(Mary Poppins - Julie Andrews) 

"Mai jutgis les coses per la seva aparença... ni tan sols les boles de la catifa. Estic segura que jo mai ho faig." 
(Mary Poppins - Julie Andrews) 

Mary Poppins és un gran clàssic de la història del cinema. Walt Disney ja havia fet pel·lícules: als anys 30 la Blancaneu, als anys 40 va fer Pinoccio, Fantasia, Dumbo i Bambi, i als anys 50 va crear la Ventafocs, la Dama i el rodamón, Peter Pan, Alicia al País de les Meravelles i la Bella Dorment però no és fins a la dècada dels anys 60 que ajunta animació i realitat en una sola pel·lícula. No obstant això segueix fent pel·lícules de dibuixos animats també. 
Mary Poppins no és una invenció de la factoria dels Estats Units, va ser creada per P. L.Travers, una dona australiana que va viure molts anys a Anglaterra. El 1934 va publicar el primer llibre de les aventures de la Mary Poppins. Enmig dels anys 60, Roy Disney es posa en contacte amb ella perquè vengués els drets del personatge de Mary Poppins a Disney Studios per poder utilitzar-los i crear una pel·lícula. Ella va estar present en tota la creació de la pel·lícula i diuen que va plorar el primer cop de veure-la. No va donar el consentiment i drets de la resta de llibres que havia escrit a Disney i no va autoritzar fer cap més seqüela sobre el personatge. 
Tota aquesta història està explicada a la pel·lícula de l'any 2013: Saving Mr. Banks, de la qual en un futur també hi haurà una resenya en el blog. 

3 raons per veure-la:
  1. Per la Banda Sonora. Crec que no hi ha ningú que no sàpiga alguna cançó de Mary Poppins. 
  2. Per la interpretació de Julie Andrews, Dick van Dyke i David Tomlinson. 
  3. Pel meravellós moment i més conegut de dibuixos animats de la pel·licula. 
La meva puntuació: 8.1 sobre 10 [G: 8 / F: 7 / I: 8 / BSO: 9 / V: 8.5]  

Curiositats:
  • Va ser la primera pel·lícula de Julie Andrews. 
  • Dick Van Dyke interpreta dos personatges (Bert i el Sr. Dawes senior).
  • En els crèdits, quan surt qui fa de Mr Dawes senior surt un anagrama d'en Dick van Dyke "Navckid Keyd". 
  • "Supercalifragilisticoexpialidocious" surt al Oxford English Dictionary. Defineix alguna cosa extraordinàriament bona o meravellosa. 
  • David Tomlinson presta la seva veu per al paraigua de Mary Poppins. 
  • Els germans Sherman van estar 2 anys creant la banda sonora de la pel·lícula. 
Referències
- Viquipèdia
- Blog Tónica

Comentaris

  1. També va ser un dels millors duels interpretatius de la història dels Oscars: Julie Andrews per Mary Poppins i Audrey Hepburn per My Fair Lady, alimentat a més pel fet que Hepburn li havia "robat" a Andrews el paper d'Eliza Doolittle, que aquesta havia interpretat a Broadway.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada